Del 18 al 24 de setembre se celebren a Barcelona les Festes de la Mercè, la patrona de la ciutat, on la cultura i els espectacles prenen protagonisme durant gairebé una setmana. En aquestes festes és molt important la participació de les entitats, el que els hi confereix un caràcter cent per cent popular. Aquesta setmana de setembre els espais públics s’omplen d’activitats amb una programació variada i per a tots els públics, que van des de cercaviles, correfocs, concerts, arts al carrer i tradicions varies. És, en definitiva, un compendi de les activitats més tradicionals i populars de Catalunya.
Pels estrangers que aquells dies tenen la sort de visitar Barcelona se’ls presenta la millor oportunitat per conèixer amb més profunditat els arrels de la nostra cultura. Els gegants, les colles de diables i les danses més tradicionals són un exemple de què la cultura es manté viva en aquesta ciutat tan cosmopolita, referent a tota Europa.
Malgrat que ara la festa major és de vocació festiva i pagana on s’han substituït les processons del corpus, que ja trobem documentades als segles XV i XVI, per espectacles i cercaviles de gegants, els seus inicis van ser catòlics cap allà al 1902.
Barcelona ret homenatge a la Mare de Déu de la Mercè després que el 24 de setembre de 1218 es va aparèixer al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramón de Penyafort a qui va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns en aquells que eren temps de guerra religiosa. 
No va ser però fins a al s. XVII i després que Barcelona patís una plaga de llagosta, quan els barcelonins es van encomanar a l’actual patrona de la Mercè, i, en acabar la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. Dos segles més tard, al 1687, el Papa Pius IX va ratificar la decisió i es van començar a celebrar les festes al setembre. Va ser a partir de 1902, però, quan Francesc Cambó va impulsar el model de Festa Major que se celebra avui dia.
Tot i que aquesta és la versió més estesa també existeix aquella que parla de Santa Eulàlia com a l’anterior patrona de la ciutat (del 633-1686). Una noia de tretze anys a qui van martiritzar i fer santa a finals del segle III. Curiosament, per la setmana de les Festes de la Mercè normalment hi ha algun dia que plou, la llegenda diu que són les llàgrimes de Santa Eulalia que plora trista per l’oblit dels barcelonins.
