Skip to main content

La fortuna dels 12 grans de raïm

Uvas_de_la_suerte_2014

La nostra societat està plena de tradicions i costums diversos. Moltes d’aquestes tradicions s’han transformat, amb el pas del temps, en supersticions. A Espanya, per exemple, hi ha tradicions ben diverses i curioses que, poc a poc, han traspassat fins i tot fronteres tot i que, després d’anys de celebració, segueixen sent vistes des de l’estranger com a costums surrealistes…

Un dels més cridaners és el de cap d’any: Menjar 12 grans de raïm al tocar les 12 de la nit que, desprès d’un sopar copiós, es converteix en tot un repte digne dels més valents. De fet no és només posar-se a la boca la fruita dels emperadors romans, sinó que ha d’empassar-se un gra per segon, quasi a la velocitat de la llum. Tot i així, tothom que hagi passat un 31 de desembre a Barcelona ha hagut de acceptar el repte si les seves pretensions són tenir un pròsper any nou ple de salut i fortuna. Hem de tenir en compte, però, que la fortuna comença quan s’escullen els grans…si són massa grans per la nostra boca, estem perduts!

I, per què aquesta tradició tan curiosa?

Aquesta es remunta al 1909, a Alacant, concretament. Degut a un excedent de raïm per la bona collita d’aquell any els pagesos van decidir regalar-ne a la població vaticinant que qui en mengés la nit de Cap d’Any tindria bona sort l’any següent. No va ser però una tradició immediata. Si més no, no va ser fins a l’aparició de la radio i la televisió, des d’on es retransmetia en directe les campanades al mític rellotge de la “Puerta del Sol”, que es va difondre al total de la població.

Poc a poc la tradició s’ha convertit en superstició i tot un mal any pot arribar a ser culpa d’aquell gra que no vam arribar a empassar…